No fa gaire penjava un article sobre
el quart aniversari del que podríem considerar primer treball musical
seriós de Pere Vilanova. Com ja sabeu, When the Shadows left the Heart
té una segona part anomenada Inside, això fa que sigui, fet i fet, un
treball unitari.
En la mateixa línia van els dos àlbums
Elixir i Religió Nocturna (2009, BCN) amb una diferència notable de
temàtiques entre les dues, això sí. Les dues obres van ser publicades
alhora com si es tractés d’un disc unitari però amb dues parts titulades
diferentment. Per entendre una mica aquestes dos treballs cal que fem
una breu introducció al context.
Finals del 2008 ha estat un any molt intens per Vilanova, ha
publicat "Titans" que serà nominat a disc català de l’any i el tema que
dóna nom al disc quedarà com a cinquena millor cançó catalana de l’any.
Això passava al setembre i al cap d’un parell de mesos, Vilanova grava
el seu segon disc anomenat "All the heavy days are over", una autèntica
obra d’art per als seus seguidors amb poemes de Foix, de Shakespeare, de
Rimbaud, de Donne, de Dickinson, d’Espriu i temes amb lletres pròpies,
alguns d’ells pertanyents a When the Shadows left the Heart i a Inside.
Després d’haver publicat aquests dos
discassos, la revista enderrock publica una crítica desfavorable del
disc Titans, malgrat haver estat nominat a millor disc català de l’any i
d’haver comptat amb el suport de diaris com El Periódico. La crítica
diu que és un debut massa "afectat" per a algú tan jove. Sembla ser que
això hauria pogut desmotivar Vilanova que l’únic que es dedica a fer des
de llavors és a tocar a l’Astrolabi de tant en tant i passa molt temps
composant noves peces i escrivint. En aquesta època ja no sembla estar
interessat per la música i no para d’escriure, uns mesos més tard
acabarà Les Arrels Impossibles (Ploion, 2009), un llibre meravellós del
qual ja parlarem.
Malgrat
tot i sorprenent a tothom, a principis de maig de fa un any publica dos
àlbums d’onze cançons cada un. Què podem trobar en aquests àlbums?
Primer de tot cal que n’analitzem el material. La totalitat de les
cançons van ser composades mentre durava la gravació de Titans (o sigui
durant tot el 2008) o bé just després d’haver publicat Titans. El cert
és que els temes que apareixen a Elixir com ara "This is you" ja eren
força coneguts pels seus seguidors.
ELIXIR
Es tracta d’una obra en 11 cançons on es
parla, a grans trets, de l’amor, el desamor, i la posició política de
pensament dins la societat. La cançó Ments Buides fa referència a les
vagues d’estudiants durant l’ocupació anti-democràtica per part de les
assemblees estudiantils de les facultats impedint així a la gran majoria
de seguir classes. Les cançons The Night i This is You van ser escrites
pel seu amic Guillem Casas.
RELIGIÓ NOCTURNA
11 cançons més. És, de moment, l’obra més filosòfica de Pere
Vilanova. Ja des del principi amb el tema Religió Nocturna es fa una
crítica de la religió i de l’hipocresia. En la cançó Religió Nocturna un
vagabund "lleig i malalt" entra a l’església on té revelacions i
il·luminacions i d’on el fan fora per anar massa begut, però "Només els
humans tenen un fons tan fred, preguen i s’excusen amb les relgions
nocturnes". Per altra banda el tema Rêven és un tema en contra de
l’anorèxia. Temes com A Roma (amb tu), Desamor o Distància són més
lírics i amorosos, per altra banda les peces Fes-ho per mi, Déus, Himne,
Els arquitectes de Babel i S’acaba són autèntiques immersions dins
l’ànima i la recerca de la identitat. Només el temps, és un tema on es
juga amb les paraules i d’on es poden extreure frases molt bones com "Tu
aniràs pel teu camí de roses, no m’importaran les teves fatalitats,
estic arribant al final, només el temps pot parlar per nosaltres". La
majoria de temes de Religió Nocturna van ser escrits després que la
premsa especialitzada de l’enderrock critiqués el disc Titans.
Per altra banda el tema Els Arquitectes
de Babel és un atac directe als periodistes musicals "Mai seré
transparent en la totalitat de les mentides (…) tot està ple de
divinitats erigides amb muntacàrregues cap al cel i els crítics són com
els arquitectes de Babel". La metàfora és òbvia, els arquitectes de
Babel van ser uns ambiciosos i orgullosos creient que podien construir
una torre d’aquelles dimensions. Personalment, a mi m’agrada molt el
tema Déus en el qual parla dels altres cantautors i de com en l’art
tothom trepitja tothom.
Un parell de bones peces que són les darreres que ha publicat
Vilanova que, després d’haver acabat els àlbums va publicar Les Arrels
Impossibles al Nadal de 2009, ja instal·lat a Bèlgica on, de moment,
encara resideix.
