Cap a principis de maig de l’any
2006 Pere Vilanova estava immers en un procés creatiu incansable. Feia
tot just mig any de la publicació de To A Lost Angel – Llum Ambre
(Ploion, 2005), el que va ser el seu primer treball poètic i musical. En
el primer disc de Vilanova trobem unes gravacions molt fluixes i una
veu espantada d’un adolescent, un disc de 19 cançons amb temes
instrumentals com Solitude o All Hearts amb l’ajuda compositiva de Luka
Gómez, un músic proper al metal progressiu.
En Pere sempre ha dit que aquell primer
disc va ser tan sols un experiment i que el que cal valorar de
"TaLA-Llum Ambre" són els poemes (un llibret de cent pàgines amb tot un
món personal a darrere on apareixen influències musicals i literàries de
tota mena).
Després
d’haver publicat aquest disc-llibre Vilanova va començar a assistir a
les JAM Sessions de la sala ZACARÍAS de Barcelona. Allà va fer
coneixença amb Jose Conde i tota mena de cantautors com Dani Flaco, Rafa
Pons, Alfonso Móra, Josep Bécares, Núria Sala i un llarg etcètera de
noms.
Cap a principis
de 2006 Vilanova es va posar a treballar en una maqueta anomenada
"Shadeless" que seria en realitat la plataforma sobre la qual construir
"When the Shadows left the Heart".
L’àlbum que cel·lebra el quart aniversari
consta de 16 cançons i en ella i trobem temes claus de la seva carrera,
especialment la mateixa Shadeless, Where Should I Go?, Like the snow or
the rain with the go between of love, So long i She Believes in my Eyes
(premiada en diversos certàmens). Com a inspiració Vilanova ha dit que
no feia gaire que havia escoltat el disc "Children of the Sun", una
maqueta que Mike Oldfield havia gravat a principis dels 70 amb la seva
germana Sally quan tot just tenia catorze anys. També acabava de
descobrir a Damien Rice.
Amb una gravadora multipistes i un ordinador Vilanova gravà
els 16 temes i tot i que la qualitat de so no es excel·lent la varietat
de temes de l’àlbum (poemes de Shakespeare, poemes de Foix, lletres
pròpies en català i anglès…) fan que sigui un punt de partida molt
millor que no pas que el seu predecessor TaLA – Llum Ambre, una de les
cançons ja apareixia en el primer treball i va ser regravada (So Long,
de Shakespeare, el Sonnet 18). La maqueta va ser presentada en diversos
concerts i van arribar a publicar-se dues edicions.
Una curiositat del disc és la portada
invertida, la foto de la qual va ser presa a Andorra.
Després de WTSLTH vindria, un parell de
mesos més tard, la segona part Inside de la qual ja parlarem, un disc
encara més íntim amb més cançons en català on trobem temes tan
importants com Llums del Nord, Fanals o You.
